{"id":858,"date":"2015-10-12T10:30:32","date_gmt":"2015-10-12T10:30:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.marededeudelafont.org\/?page_id=858"},"modified":"2015-10-12T10:38:17","modified_gmt":"2015-10-12T10:38:17","slug":"petxines-de-la-cupula-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-font","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/marededeudelafont.org\/?page_id=858","title":{"rendered":"Petxines de la C\u00fapula de la Capella de la Mare de Deu de la Font"},"content":{"rendered":"

\"Petxines-cupula-Capella\"<\/a><\/p>\n

Les petxines s\u00f3n l’espai triangular que ens permet passar de la part quadrada a la circular. Per mitj\u00e0 dels arcs torals, amb el seu anell ens endinsen en la c\u00fapula.<\/p>\n

Simb\u00f2licament el quadrat representa la terra i el cercle el cel.<\/p>\n

L\u00f2gicament en la capella, com a lloc sagrat, la Mare de Deu ens convida a elevar la nostra mirada cap al cel que anhelem i esperem.<\/p>\n

Com molt b\u00e9 ens ho recorda en el tap\u00eds d’enguany el nostre volgut Vicente, gran devot de la Mare de Deu, a qui cantem: \u00ab… i per tu passem tots a la gl\u00f2ria\u00bb.\u00bb<\/p>\n

Les quatre petxines ens presenten a quatre dones de l’Antic Testament que ens ajuden a acollir les ensenyances de la Mare de Deu.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Raquel\"<\/a><\/p>\n

I.- RAQUEL<\/strong>
\nRaquel (en llat\u00ed Rachel) \u00e9s la segona esposa de Jacob i mare de dos dels seus dotze fills: Josep i Benjam\u00ed. Els esdeveniments sobre la seua vida els trobem en G\u00e8nesi 29-35.<\/p>\n

En el llibre de Rut \u00e9s recordada com a fundadora, junt amb la seua germana L\u00eda, de la Casa d’Israel. De les dos germanes, dones de Jacob, provenen les dotze tribus d’Israel.<\/p>\n

L’evangelista Mateu connecta el plor de Raquel pels seus fills amb el plor de les mares dels xiquets morts en la matan\u00e7a dels Innocents (Mt. 2,17-18) .<\/p>\n

En el Missal Rom\u00e0 reformat del Vatic\u00e0 II \u00e9s recordada globalment entre \u00ablas santes dones, les alabances del qual canta l’Escritura\u00bb.<\/p>\n

Sense Raquel, mare de Josep, \u00e9s impossible concebre la fertilitat i prosperitat del poble jueu a Egipte.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Esther\"<\/a><\/p>\n

II.- ESTER<\/strong>
\nEster (en hebreu Ester, en grec Esther, en llat\u00ed de les dos formes) \u00e9s la protagonista del llibre que porta el seu nom (relat de ficci\u00f3) . La seua mem\u00f2ria es celebra el dia 1 de Juliol.<\/p>\n

\u00c9s de la tribu de Benjam\u00ed. \u00d2rfena de xiqueta, deportada a Susa, \u00e9s acollida pel seu tio Mardoqueu. Despr\u00e9s de cr\u00e9ixer en edat i bellesa \u00e9s presentada al rei Asuero (485-465 a.C.) . \u00c9s la preferida de les seues dones.<\/p>\n

Coneixedora del decret d’extermini del seu poble preparat per Perd\u00f3, busca refugi en el Senyor (4,17) , li dirigix una fervorosa oraci\u00f3 i es presenta davant del rei, conscient que el seu gest pot costar-li la vida. Coneixedor el Rei de la seua identitat hebrea i per conseg\u00fcent la seua condemna de mort junt amb el seu poble, el rei desmunta la trama muntada per Perd\u00f3. Amb el seu gest aconseguix salvar al seu poble. \u00c9s una dona exemplar que exposa la seua vida per a salvar al seu poble; de profunda pietat cap a D\u00e9u: en la tribulaci\u00f3 es dirigix a ell amb el dejuni i l’oraci\u00f3. La seua hist\u00f2ria ens parla de la necessitat d’aconseguir una conviv\u00e8ncia entre pobles de races i religions diferents. D\u00e9u sempre est\u00e0 al costat del m\u00e9s d\u00e8bil.<\/p>\n

Els cristians del medioevo van veure en Ester, Estela, prefiguraci\u00f3 de la Stella Maris, de la Mare de D\u00e9u coronada i mediadora.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Judith\"<\/a><\/p>\n

III.- JUDIT<\/strong>
\nJudit (= el fesol) \u00e9s la protagonista del llibre que porta el seu nom (de composici\u00f3 fict\u00edcia) . La seua mem\u00f2ria se celebra el 17 de setembre.<\/p>\n

Es caracteritza per la seua fidelitat a D\u00e9u i hi ha quines la veuen com a tipus de l’Esgl\u00e9sia i de la Mare de D\u00e9u que salva al seu poble.<\/p>\n

De la tribu de Sime\u00f3, filla de Merar\u00ed, d’extraordin\u00e0ria i agraciada bellesa, vidua despr\u00e9s de tres anys de matrimoni. Incita a la resist\u00e8ncia davant de la persecuci\u00f3 del rei Nabucodonosor. Invoca l’ajuda del Senyor, salvador dels humils, i posa en marxa el seu gest heroic.<\/p>\n

Adornada amb les millors gales femenines \u00e9s presentada al general Holofernes, que queda prendat de la seua bellesa. Despr\u00e9s d’un gran fest\u00ed, el general i els seus caps queden profundament dormits. Judit complix el seu prop\u00f2sit, decapita el general i fica el seu cap en l’alforja. Ix cap a Betulia i els seus ciutadans la reben triomfalment; ataquen el campament assiri i aconseguixen una gran vict\u00f2ria. Despr\u00e9s es reunixen per a lloar i donar gr\u00e0cies a D\u00e9u. Judit entona enmig del poble jueu un himne d’acci\u00f3 de gr\u00e0cies (Jd. 16,13-16) , com Mar\u00eda, perqu\u00e8 ha manifestat en ella la seua grandesa. \u00c9s figura de Mar\u00eda perqu\u00e8, com ella, va ser signe d’esperan\u00e7a i protecci\u00f3 per al poble de D\u00e9u.<\/p>\n

La fidelitat a D\u00e9u, la videutat irreprensible, l’oraci\u00f3, el dejuni quotidi\u00e0, l’observan\u00e7a de les normes en els aliments, la generositat, l’absoluta confian\u00e7a en D\u00e9u, fa de Judit un verdader model per a tots els que, oprimits per les tribulacions de la vida,\u00a0estan apunt de descoratjar-se i rendir-se.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Rut\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

IV.- RUT<\/strong>
\nRut (en hebreu, grec i llat\u00ed Ruth) \u00e9s una dona moabita, pagana per als israelites.<\/p>\n

Les seues not\u00edcies seues ens les proporciona el llibre que porta el seu nom i redactat molts segles despr\u00e9s dels fets narrats. Posa de relleu les qualitats i caracter\u00edstiques de la dona.<\/p>\n

En els temps dels jutges, una fam\u00edlia de Betlem, Elim\u00e9lec i Noem\u00ed amb els seus dos fills, Majl\u00f3n i Kili\u00f3n, a causa de la carestia, es veu obligada a emigrar a la terra de Moab. Els dos fills es casen amb dos dones del pa\u00eds, Rut i Orf\u00e1. Pare i fills moren sense deixar prole i Noem\u00ed, vidua i anciana, decidix tornar a la seua terra. Les dos nores decidixen acompanyar-la, per\u00f2 Noem\u00ed els aconsella que es queden. Orf\u00e1 accedix, per\u00f2 Rut respon: \u00ab… on tu vages, anir\u00e9 yo… el teu poble ser\u00e0 el meu poble, i el teu D\u00e9u ser\u00e0 el meu D\u00e9u; on tu muigues, jo morir\u00e9\u00bb (Rut 1,16-17) , i la seguix sense vacil\u00b7lar.\u00bb<\/p>\n

Sogra i nora arriben a Betlem en l’\u00e8poca de la sega de l’ordi. Rut espigolar\u00e0 i, casualment, es troba en el camp de Booz, de la fam\u00edlia d’Elim\u00e9lec, parent del sogre de Rut. Es guanya el seu favor i \u00e9s invitada a espigolar sempre darrere dels segadors.<\/p>\n

Seguint la llei del levirat Booz pot casar-se amb Rut, de qui naix un fill cridat Obed, pare de Jes\u00e9 i avi de David, avantpassat de Jes\u00fas, nascut tamb\u00e9 en Betlem.<\/p>\n

La relaci\u00f3 entre Rut i Noem\u00ed \u00e9s model d’una vertadera i aut\u00e8ntica amistat entre dones, comparable a la que es d\u00f3na entre Jonat\u00e1n i David.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Tondo<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les petxines s\u00f3n l’espai triangular que ens permet passar de la part quadrada a la circular. Per mitj\u00e0 dels arcs torals, amb el seu anell ens endinsen en la c\u00fapula. Simb\u00f2licament el quadrat representa la terra i el cercle el cel. L\u00f2gicament en la capella, com a lloc sagrat, la Mare de Deu ens convida […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":57,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-858","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/858","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=858"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/858\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":868,"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/858\/revisions\/868"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/57"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/marededeudelafont.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=858"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}